Els animals i l'entreteniment

Igual que nosaltres, volen viure en llibertat sense que ningú no els molesti ni els faci burla. Molts d’ells estan deprimits i altres enfadats. 

Altres moriran després d'aquesta en haver emmalaltit pel sobreesforç que els intoxica el fetge i els ronyons. També poden ocórrer accidents amb les motos de neu que colpegen els animals o que aquests s’estrangulin amb les corretges del tir.

Als zoos viuen sols o amb algun o alguna companya amb la qual no sempre fan amistat i això fa que es deprimeixin i tinguin problemes de salut i emocionals.

Les tortugues confonen les bosses de plàstic amb les meduses que formen part de la seva dieta.

En honor a verges i sants i amb la benedicció de les autoritats religioses i civils, pobles sencers participen en aquestes festes cruels on es maltracten 60.000 animals cada any. Les festes cruels més nombroses són els correbous, però també hi ha els Tres Tombs a molts pobles de Catalunya o els Sanfermines a Pamplona.

El 40% dels peixos que són retornats a l’aigua després d’haver estat pescats moren degut a l’estrès patit durant la captura, a les ferides provocades pels hams, pels danys produïts per la manca d’aire fora de l’aigua, l’escalfament de l’aigua de la superfície i els canvis de pressió en treure’ls de l’aigua.

Els animals, sobrecarregats amb el pes del carro i del passatge, viuen esgotats i pateixen insolacions, ferides i lesions com a conseqüència d'aquestes "experiències turístiques".

Un dels primers trucs que aprenen els ximpanzés és fer veure que somriuen. En realitat és una expressió facial comuna en el comportament natural dels ximpanzés que, normalment, expressa una por extrema.

Els mascles estan tant absorts en perseguir la femella que descuiden els seus instints de supervivència sense parar compte amb els possibles perills i no s’adonen si la bandada es fica enmig de la carretera o dins d’una canera. Les femelles poden morir per l'estrès que pateixen durant l’assetjament i per les picotades que els fan els 30, 40, 50 o més mascles alhora durant dues hores i mitja.

Els dofins viuen només uns 20 anys i a la natura viuen entre 50 i 60 anys. Les orques poden viure fins els 90 anys en llibertat i als delfinaris viuen fins a 25. I les belugues, que al mar poden arribar fins als 70 anys, en captivitat moren als 20-25 anys.

Encara que aquesta data no és exacta perquè hi ha molts animals que acaben morint atropellats i altres que els recullen particulars que els adopten o els busquen una família sense passar per la protectora.

Alguns es donen cops tan forts al cap intentant fugir que es trenquen el coll, altres passen tanta por que moren d’un atac de cor i altres acaben tan esgotats que ja no poden més.

És la forma de la seva boca que ens recorda a quan els éssers humans somriem. Els cetacis gairebé no tenen expressions facials perquè tenen altres mètodes de comunicar-se.

Per tal que no es noti que l'animal està drogat i perquè posi davant la càmera, en ocasions se'ls tira aigua a la cara o se'ls provoca amb trossos de carn.

A l'hora de viatjar són transportats en remolcs petits, bruts i mal ventilats, durant una mitjana de 26 hores, però en ocasions durant 100 hores consecutives